Com entenem l’apoderament?

Vam preguntar a les nostres famílies, a professionals ia usuaris sobre l’Empoderament.

Què diuen els familiars? per Carmen Baquero

1.¿Amb quines coses creus que pot millorar una persona amb trastorn mental, per arribar al benestar? 

Sentint-se recolzada pels qui l’envolten. 
Quan arriba a donar-se compte del que el perjudica i el que l’afavoreix. 
Ocupant el temps en treballs i oci que el facin sentir bé. 
Pot millorar portant una vida com qualsevol altra persona, evitant els mals rotllos i potenciant la part bona de la vida.
2.Què capacitats ha de desenvolupar una persona que pateixi un trastorn mental?

La constància. 
Les habilitats innates. 
El sentit de l’humor. 
La cooperació amb altres persones. 

Natalia de Llorens, família r

Amb quines coses creus que pot millorar una persona amb trastorn mental, per arribar al benestar? 

 Prendre la medicació rigorosament 
 Portar una vida que no sigui agitada, que sigui tranquil·la. 
Envoltar-se de persones que no la posin nerviosa. 

Quines capacitats ha de desenvolupar una persona que pateixi un trastorn mental? 

Han de ser capacitats que estiguin d’acord amb el seu gust i la seva forma de ser. No obligar a fer una cosa que no li vagi bé.

Félix Baquero, familiar

Què diuen els professionals?

1. Què et suggereix la paraula empoderament?

La paraula empoderament em suggereix molt, molt! ;)). És un concepte que forma part de l’essència de l’equip de l’Associació La Regadera per a l’acció psicosocial i comunitària, a través de la qual us vaig conèixer. Eren els nostres inicis (ara ja som associació …). Em suggereix perquè també nosaltres hem experimentat el nostre propi procés d’apoderament;)), … després conèixer-nos en un postgrau i realitzar junts una IAP (Investigació Acció Participativa) sobre Salut Mental i Estigma. Molt interessant !. En realitzar aquesta investigació vam tenir oportunitat així mateix de conèixer persones i grups empoderats en les diferents organitzacions en què ens impliquem (Associació Emilia principalment i Ràdio Nikosia).

L’empoderament es pot veure com el procés pel qual les persones i grups prenen control de les seves pròpies vides i fan les seves pròpies eleccions. Vol dir que adquireixen protagonisme en les seves pròpies vides i assumeixen un paper actiu, fugint de la passivitat i submissió fins ara políticament bona per ser “bon pacient”. L’empoderament permet a les persones i grups adquirir major participació en les seves decisions, aconseguint progressiva dignitat, respecte, sentiment de pertinença i contribució a la seva comunitat.

És resultat d’una dinàmica l’essència se centra en l’eliminació de barreres formals i informals i la transformació del poder de les relacions entre individus, comunitats, serveis i governs. El “poder” és central en la idea de l’apoderament.

L’empoderament és un concepte multidimensional que pot observar-se en tres nivells:

– En un pla individual / psicològic / interaccional. 
– influenciant en els serveis i el seu desenvolupament. 
– A nivell societari i estructural.

És un recurs o actiu que es genera a través de dinàmiques grupals / socials en un procés que comporta:

– Capacitació / Coneixement (implícit amb la formació i aprenentatge necessaris en el procés). Per exemple a través de Tallers, Seminaris, Grups Formatius. 
– Confiança (percepció d’autoeficàcia) 
– Creure en un mateix (auto-acceptació) 
– Descobrir la teva identitat (consciència d’un mateix) 
– Objectiu vital (propòsit en la vida, esperança respecte al futur) 
– Xarxes (recursos socials i comunitaris , contactes i relacions interpersonals i participació social) 
– Percebre significat (procés de mentalització, representació mental, percepció resilient d’un mateix) 
– Veure els teus fortaleses i recolzar-te en elles 
– Proactivitat en el canvi (canvi de rol passiu a rol actiu) 
– Motivació en reorganitzar i mobilitzar.
– Ser portaveu / donar significat (et converteixes en agent de canvi i transformació social).

L’empoderament comporta una redefinició de les relacions que s’estableixen entre les persones i grups implícits, sent el camí cap a una dinàmica i relació horitzontal (no jeràrquica). Podem enquadrar i relacionar també amb el constructivisme social de Kenneth Gergen l’objectiu és el canvi de les organitzacions socials a través del canvi de les relacions i l’exploració apreciativa (Apreciative Inquiring). El missatge és: ajudar o facilitar a la persona o grup a què prengui consciència dels recursos que ja disposa, que els declari / reconegui davant d’una audiència (grup terapèutic, comunitat o terapeuta) buscant la capacitació, explorant després amb la persona com va a posar en joc aquests recursos per abordar una dificultat (Beatriz Rodríguez Vega, 2013).

D’acord a l’experiència i vinculació que hem tingut amb l’Associació Emilia, podria significar en el vostre procés d’empoderament:

– La importància que assumiu un paper actiu 
– La Creació de Xarxes / Xarxes / i el suport social percebut 
– Llocs de trobada, on sou escoltats (teniu un lloc i uns professionals que us donen suport). 
– Doneu continuïtat al procés de millora (és un projecte a llarg termini). 
– El vostre reconeixement i capacitació us porta a dirigir-vos mica en mica com “pacient expert”, nou agent dins de les institucions, amb l’objectiu clar d’un canvi cap a la transformació social.

 2.¿Según la teva opinió aquest concepte afecta la manera d’entendre la malaltia mental?

Sí, sí, clarament. Aquest concepte afecta clarament la manera d’entendre la malaltia mental. L’empoderament comporta un canvi d’enfocament, de rols i actituds de l’usuari, i del sistema cap a l’usuari. Un canvi en la seva implicació, ja que es potencia la proactivitat en el coneixement de la seva malaltia i en allò que l’ajuda permet l’adquisició d’actituds resilients i protectores.

És un canvi de paradigma. Cap a la recuperació. Fonamentada en la Psicologia Positiva. Amb orientació a promoure intervencions potenciadores d’apoderament, que promoguin la inclusió i integració social, així com el desenvolupament de nous significats i propòsits que ajudin a les persones amb malaltia mental a un canvi de les pròpies actituds, valors i rols.

Es tracta de potenciar una manera de viure satisfactòria, amb esperança i contribuïdora (proactiva), encara amb les limitacions produïdes per la malaltia.

En lloc de pretendre una solució mèdica basada només en fàrmacs o només basat en aspectes de prevenció, es desenvolupen intervencions de desenvolupament comunitari basat en actius, que pretenen desenvolupar i fer ús, mitjançant tallers, dels recursos individuals i comunitaris ja existents, que afavoreixin el procés resilient i cap a la recuperació.

Es tracta de passar d’un model de cura que veu el “pacient mental” com un objecte essencial passiu de cura (portat per un psiquiatre, psicòleg, infermer o treballador social) cap a un model més actiu i d’aliança dinàmica, on tots els implicats ens veiem com a protagonistes i agents actius en les nostres pròpies vides incloent la nostra salut.

L’empoderament està reconegut com a element clau per promocionar i prevenir la salut mental (Ottawa Charter on Health Promotion, WHO, 1986), potenciant clarament els factors de protecció de la salut mental. Si us sembla podem enunciar. D’acord a l’OMS són:

a). Estils de vida saludables 
b). Autoestima 
c) .Sentimientos de domini i control 
d). Sentiments de seguretat 
i). Habilitats socials i de maneig de conflictes 
f). Capacitat per afrontar l’estrès 
g). Capacitat per enfrontar l’adversitat 
h). Habilitats de resolució de problemes 
i). Adaptabilitat 
j). Afecció positiu i llaços afectius primerencs 
k). Suport social de la família i amistats 
l). rols igualitaris

Es tracta doncs d’entendre la malaltia mental des d’una perspectiva àmplia, psicosocial, on es promoguin els aspectes preventius i es contempla a la persona des d’una perspectiva integral i immersa en un medi familiar, comunitari, social, cultural i polític.

On es potencia així mateix la relació horitzontal -no jeràrquica – entre professionals i usuaris, així com la proactivitat en l’autocura i afrontament de la malaltia.

També es promou la formació cap al major coneixement dels problemes de salut mental, tractaments i com manejar el sistema establert, desenvolupant d’aquesta manera factors protectors i estratègies d’afrontament contra l’estigma, acte-estigma i el control sobre la pròpia salut i benestar .

L’enfocament i manera d’entendre la malaltia mental es dirigeix ​​doncs a fomentar els actius de salut mental de la població amb un enfocament de salut mental positiva, de recuperació i d’empoderament de la ciutadania, focalitzant la mirada cap al que fa que les persones, els grups i les comunitats augmentin el control sobre la seva salut i la millorin.

Betlem Ugarte.

1. Què et suggereix la paraula empoderament?

 La paraula empoderament forma part del nostre dia a dia, tant a la feina, com en espais en què nosaltres mateixos som activistes. Parlem d’apoderament quan considerem que les persones hem de recuperar el nostre propi “poder” o la capacitat per decidir plenament sobre les nostres vides, per poder desenvolupar-nos com a persones i construir una societat més justa i equilibrada.

 Sovint, parlar d’empoderament ens genera emocions molt diverses, com frustració o tristesa, ja que reconèixer que cal treballar per donar poder és reconèixer que no tenim o hem perdut aquest poder. Cada un, en la seva història personal, pot trobar l’origen de aquesta pèrdua, la relació en què un mateix es situa en una posició de menys poder. Però ens emociona quan veiem que aquest poder, es torna a “guanyar”, també en relació amb els altres. Es guanya per la confiança en un mateix, però també per la confiança guanyada en els altres. Per això per a nosaltres, empoderament, té a veure amb les relacions de confiança que teixim, en relació amb un mateix i en relació amb els altres.

 2.¿Según la teva opinió aquest concepte afecta la manera d’entendre la malaltia mental? 
 Afecta justament per aquesta construcció de les relacions que tenim amb un mateix i amb els altres. En Obertament treballem per eradicar l’estigma que patim les persones pel fet de tenir una malaltia mental, però també cal acabar amb el autoestigma. Empoderar seriosa en aquest sentit, poder desprendre’ns del propi estigma, de les etiquetes negatives que nosaltres mateixos ens hem posat i que ens limiten per tenir una vida plena. I així, ubicar-nos en la societat com a persones amb plenes capacitats i poders, per construir una nova relació amb els altres, d’igual a igual, quant a éssers humans.

Noelia Sotus i Joan Pere (Obertament)

Què diuen els usuaris?

Què és per a tu l’empoderament?

L’empoderament és un procés de desenvolupament d’habilitats que un té ja, però estan latents, i una vegada que ha tingut consciència de les seves competències, acompanyat d’un sentit d’acció, dóna poder per actuar en el seu entorn. L’empoderament té un efecte emancipador, el seu contrari és ser dependent i sense autonomia. Algú que ha estat empoderat parla amb la seva pròpia veu, el que comunica els seus valors amb més presència, i això facilita l’acostament a la felicitat.
En al llarg de la vida, trobem situacions noves on s’ha de d’utilitzar noves habilitats. Hi ha només dues estratègies per superar aquestes situacions: compensar i desenvolupar. La manca d’habilitat d’una persona que no parla una llengua pot ser compensada per un ajudant que entén l’idioma. És un recurs extern. Per ser més autònom, la mateixa persona pot estudiar l’idioma. Aquest desenvolupament dóna un poder intern. 
L’empoderament és aquest procés de desenvolupament intern. Es pot desenvolupar amb un entrenador o per la seva pròpia reflexió i experimentació.
Tenim moltes habilitats, però no som bons en tot. L’empoderament treballa totes les nostres habilitats per a ser més autònoms. La idea principal és de tenir prou coneixements per prendre una decisió encertada, actuar en el seu entorn, i comunicar els seus valors. Ser més autònom i ser capaç de respondre a les seves pròpies necessitats. És un procés emancipador.

Bernard Drapeau

Empoderament per a mi és el poder de prendre decisions, de portar les regnes de la teva vida, de conduir la teva vida per on vols que vagi.

Per arribar a això necessites ser conscient dels teus recursos i les teves limitacions. Conèixer-te a tu mateixa i acceptar-te i valorar-te. Has de tenir autoestima i autoconfiança personal, self, una identitat personal sòlida, consistència, arrelament.

La frase: “no vull que ningú decideixi per mi” crec que resumeix molt bé el significat de la paraula empoderament, almenys per a mi. Significa voler dirigir la teva vida, sentir que ets tu la que pren les decisions necessàries per avançar en el teu camí, voler portar el timó, el rumb de la teva vida.

anònim

septiembre 17, 2014

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *