El limpia botes

Diumenge passat estava jo amb un amic a la Plaça Reial i al costat de la font hi havia un enllustrador fent la seva feina: netejant les sabates a un client.

Passava per allà un tipus estirat que dirigint-se al enllustrador li va dir:

-No li fa vergonya viure d’un treball tan insignificant?

Al que el limpiabotas va respondre:

-Tu vas a acabar netejant vidres en un pis 13.

El meu amic i jo vam decidir seguir al tipus estirat. Va pujar per la Rambla i es va endinsar a La Cúpula, famosa per ser un dels llocs emblemàtics del tango.

En arribar ens vam adonar que era el professor de ball. Es va vestir amb el seu vestit i les seves sabates d’ant i en anar a entrar a la Milonga va ensopegar i es va trencar la cama, de manera que li va sortir una part de l’os pel pantaló.

El meu amic -que és metge va veure de seguida que aquell accident canviaria completament la vida del tipus estirat i que els seus dies de classes s’havien acabat. I ell mateix es va apiadar i va decidir operar-a la seva clínica privada.

La recuperació va ser lenta i difícil i al final va quedar coix de per vida sense saber altre ofici que el de professor de tango.

I va succeir que a la clínica hi va haver una baixa: el netejador de vidres havia mort el dia abans caient des del pis més alt.

Rodolfo, que així es deia el professor de ball ara coix, va començar el seu nou treball com a netejador de vidres des del pis més alt de la clínica: el tretzè.

Alba Fernández de Llorens

julio 5, 2018

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *