absurda contenció, necessaria?

NARRADORA: (Se abre el telón de un teatro). Remedios Pascual, una gitana andaluza, fue arrastrada por el conflicto civil al pequeño pueblo de Canyelles, Garraf, Catalunya, una noche lluviosa de 1937. Huía de la rabia racista que invadía entre todas las rabias las tierras de España. Mosén Joan Balmes la acogió en su parroquia i […]

Leer más absurda contenció, necessaria?
noviembre 5, 2018

Realitats en silenci

Per crear una obra escric amb pinzells, ús cartró, objectes diversos, les mans el foc … Tot val quan el patiment desborda i és necessari expressar emocions, sensacions, …

Leer más Realitats en silenci
agosto 7, 2018

El limpia botes

Diumenge passat estava jo amb un amic a la Plaça Reial i al costat de la font hi havia un enllustrador fent la seva feina: netejant les sabates a un client. Passava per allà un tipus estirat que dirigint-se al enllustrador li va dir: -No li fa vergonya viure d’un treball tan insignificant? Al que […]

Leer más El limpia botes
julio 5, 2018

Les Portes de l’Ànima

Passejant per la Colònia Güell, un complex industrial modernista construït entre final del s. XIX i principis del s. XX, les portes dels seus edificis són una font d’inspiració per Francesc Albert Soler. 

Leer más Les Portes de l’Ànima
septiembre 17, 2014

JIQUIJAKE

Un conte d’Alba Fernández. Matías era major i començaven a notársele símptomes d’Alzheimer. Això no vol dir que no recordés molts dels seus èxits. Un dels majors va ser batejar aquell poblet sense nom. Durant vint anys va estar jugant simultànies d’escacs amb vint persones i no va perdre mai cap. Aquell poble, anònim per a molts, […]

Leer más JIQUIJAKE
septiembre 17, 2014

escribo poesía

Escribo poesía cuando mis sentimientos son un nudo que necesito desliar, conocer, comprender. Escribo para releerme, entenderme, quererme, curar mi corazón, ayudarme a tener más autoestima, confianza en mí mismo, en el hombre. A veces me sale para expresar en papel lo que a mi voz le da vergüenza decir y poco a poco, a […]

Leer más escribo poesía
noviembre 5, 2012