¿Per a tu què és el bàsic per aconseguir autonomia?

Set emilianos ens plantegem la pregunta i debatem en línia les nostres respostes.

Per a mi el bàsic és tenir una independència econòmica, amb això pots aconseguir un habitatge-altra peça clau de l’autonomia-. 
Poder desenvolupar-se per un mateix en tots els aspectes de la vida, també és clau, la cura personal-el lavabo-, les tasques domèstiques, fer  
tasques burocràtiques i bancàries, orientar-se i executar ordres senzilles. Tenir mobilitat per realitzar totes aquestes activitats. Carmen Baquero
Crec que per tenir autonomia no cal viure solo.Se pot tenir autonomia convivint amb altres persones; ja sigui la parella, la família o compartint pis amb més gente.Vivo amb la meva mare i cadascuna tenim unes obligacions i el nostre espacio.Creo de tenir responsabilitats és un pas per a la autonomía.Poder realitzar-les implica que tenim eines per ser autónomos.Que físicament i mentalment estem preparats per exercir els compromisos. Tenir uns deures fa que després de realitzar-los puguem gaudir de l’oci: realitzar activitats gratificants com anar a un centre cívic, al gimnàs, passar-ho bé amb els amics … 
Per ser autònoms podem anar adquirint destreses que ens permetin anar solucionant els problemes que ens van sorgint .És ser capaç de portar una vida adequada a les nostres necessitats. Aquest és un ardu treball ja que implica que dediquem un temps a realitzar el que ens fa sentir bé i pensar que podem enfrontar-nos als reptes del dia a dia. 
L’autonomia fa que puguem ser més independents per afrontar la vida.

Alba

L’autonomia personal; al meu entendre; consisteix en el grau d’independència amb el que cadascú és capaç d’exercir la seva llibertat: de moviments, expressió, per manejar-se per si mateix / a en les diferents àrees, tasques, treballs, activitats, conflictes que planteja la vida diaria.etc. 
Per a mi el bàsic són diverses coses: 
En primer lloc: tenir independència econòmica i capacitat per a emprar i subministrar un pressupost monetari per un / a mateix / a. 
D’altra banda: capacitat de llibertat de moviment; és a dir: que les discapacitats psíquiques no impedeixin obrar en qualsevol moment i situació amb independència de terceres persones: Patir discapacitats psíquiques, sense que això requereixi de la intervenció de terceres persones.
Quant menys es requereixi de suport psicològic; .ej terapeutes, familiars. etc; doncs major serà el grau d’autonomia personal. 
Finalment; per a mi és bàsica la independència espacial. 
És a dir; quant més disposa un / a d’un espai personal íntim: ex. Habitació pròpia, pis propio.etc i s’és capaç d’arreglar-en aquests espais, ja que llavors també és major el grau d’autonomia. 
I per exemple; també; contribueix a l’autonomia personal: la higiene, cuinar, anar a comprar aliments o roba amb més o menys dependència de tercers, arreglar qüestions burocràtiques, saber i poder manejar-(sol / a) en transports públics o de propietat privada més per un / a mateix / ao amb més o menys ajuda de terceres persones.

Ángel González

És una pregunta amb una resposta complicada o molt senzilla. 
La resposta curta que ho engloba tot és la següent: autonomia és tenir salut. 
I entenem per salut un complet benestar físic, psíquic i social.

Crec que l’autonomia és innata, salut i aprenentatge … aprenentatge des que naixem … amor, estudis, descobriments, ensenyaments, inquietuds … Després se li suma la confiança, autoestima, il·lusions …. supervivència … 
arribem a ser autònoms de manera inconscient, però quan la salut falla, física o psíquica, deixem de ser autònoms … i ahi és quan necessitem d’altres persones per reprendre la nostra autonomia.

Jo per mantenir la meva autonomia i continuar amb el meu “projecte de vida”, és alimentar-me setmanalment amb la meva sessió de teràpia (psicòloga), estar envoltat d’una manera constant en l’àmbit de Salut Mental … És el bàsic per a mi, orientació constant per corregir les meves percepcions que constantment viu en silenci. 
Després amb la meva “autonomia” sóc capaç de fer coses que m’il·lusionen i m’agraden … que es retroalimenten per si soles, ajudant-me a aconseguir estabilitat que em permet tornar al principi d’aquest “sistema” que m’he creat … ja que en aquest procés tan singular no estic lliure d’alts i baixos.

Una altra pregunta seria: ¿que faig jo per la meva salut? ….. (la font de l’autonomia)

Pep Renom

El meu punt de vista sobre que és el bàsic per aconseguir autonomia quan una persona pateix una malaltia, és anar adquirint responsabilitats i la primera seria fer-se càrrec de la medicació que es necessita per poder pal·liar en la mesura del possible els símptomes i després cada dia anar incorporant tasques quotidianes per a més endavant poder adquirir noves activitats i així cada vegada més autonomia.

Trini

Crec que per tenir autonomia és imprescindible una sèrie de factors:

  • cuidar
  • tenir autoestima
  • hobbies que t’agradin i et omplin
  • dependre d’un mateix i prendre decisions
  • prendre la medicació en les seves dosis pautades per un metge
  • ser un mateix i actuar en conseqüència
  • ser positiu

Juan Ramos

 

 

Per a mi és important l’autonomia, per no sobrecarregar a les persones estimades i personal sanitari de l’angoixa de la malaltia, sabent que si tu estàs bé i et mous sol, dotaras de mes llibertat per a tu i els altres. 
El bàsic comença per ser conscient del teu problema de salut, reconèixer-ho i acceptar-ho, per així poder afrontar-lo. 
Un cop acceptat podràs anar adquirint habilitats i competències que et portaran a ser mes autònom o menys depenent de familiars i professionals en l’àmbit de la salut mental.

Daniel López

septiembre 17, 2014

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *