Manifest del Dia de l’Orgull Boig 2020

 

Aquest proper 24 de Maig es celebra la III Edició de l’Orgull Boig.

 

Des d’EMILIA, ens adherim i ens afegim a l’exigència de respecte i dotació pressupostària per garantir el compliment dels drets socials, impulsant una protecció específica per a les persones amb diversitat mental.

 

Celebrant la nostra diversitat com a uns dels pilars en el que es fonamenten els nostres valors, ens unim a la crida del Dia de l’Orgull Boig, per desmitificar, en primera persona, l’estigma.

 

 

Manifest

DIA DE L’ORGULL BOIG

Diumenge 24 de Maig de 2020

El Dia de l’Orgull Boig va néixer per reivindicar el dret a ser que tenim totes les persones amb experiència pròpia en l’ampli món de la salut mental. Ens han vexat, ens han tancat, ens han intentat anul·lar … però aquí seguim en peu, defensant-nos i lluitant perquè no es vulnerin els nostres drets, perquè ens respectin i siguem nosaltres les que decidim lliurement sobre la nostra bogeria, les nostres experiències i les nostres vides.

Avui, després de molts anys de lluita, aconseguim per tercer any consecutiu que, almenys durant unes hores, no se’ns silenciï. Perquè nosaltres som les protagonistes de la nostra història. Avui 24 de maig de 2020, hauríem d’estar reivindicant els nostres drets al carrer, però a causa de la situació excepcional que estem vivint en les últimes setmanes, ho fem mitjançant aquest vídeo. No podíem deixar passar aquest dia com un qualsevol, ja no només per nosaltres, sinó per totes aquelles persones que actualment segueixen tancades en hospitals psiquiàtrics, residències i altres espais manicomials, als que, igual que a nosaltres, se les segueix silenciant.

Convivint amb la COVID-19 i confinades, la població pot i hauria de donar-se compte de la gran importància que té la salut mental a les nostres vides. Som moltes les persones que hem (i estem) vivint aquestes setmanes amb ansietat, amb por al què passarà, amb fàstic, apatia i afartaments, amb alts i baixos de l’estat d’ànim i amb diferents expressions de malestar psicològic.

Ens hem vist obligades a parar i tancar-nos en les nostres cases, totes amb un objectiu
comú, RECUPERAR LA NOSTRA LLIBERTAT. Aquesta llibertat tan enyorada per totes
aquelles que paguen els cops d’un sistema que ens obliga a ocultar-nos, a medicalitzar-nos i/o que ens tanca de forma involuntària.

Se’ns omplen els ulls de llàgrimes en veure que es tracten com si fossin nombres a aquelles persones que han mort a causa del virus. Però per a totes nosaltres això no és nou, portem anys sent nombres, números assenyalats en vermell, tractades com a éssers imprevisibles i fins i tot perilloses, excloses i marcades per l’opressió. És per això que reivindiquem el nostre dret a ser tractades com a persones, a poder decidir sobre els nostres tractaments, a demostrar que som igual de capaços que qualsevol altra, i un llarg etcètera.

És per tot això que nosaltres, les persones boges EXIGIM que:

  • Les nostres veus siguin escoltades i tingudes en compte i que aquestes siguin les
    que marquin la ruta dels nostres projectes de vida i determinin el nostre benestar.
  •  Es garanteixi el compliment de la “Convenció sobre els drets de les Persones amb
    Discapacitat”, de Nacions Unides, ratificada per més de 170 països entre ells
    Espanya.
  • Se’ns brindi informació comprensible, suficient i veraç sobre tots els àmbits de la
    nostra vida.
  • Se’ns permeti decidir sobre les nostres pròpies vides i els nostres tractaments.
  • Se’ns protegeixi contra la tortura i els tractes cruels i degradants, tant psíquics com físics; és a dir: zero contencions, zero aïllaments, zero ingressos involuntaris, zero imposicions, zero sobremedicació, zero avortaments involuntaris i zero esterilitzacions.
  • Es garanteixi que la salut mental sigui una prioritat en les polítiques públiques. Les
    polítiques de salut mental haurien d’abordar els “desequilibris de poder” en lloc dels
    “desequilibris químics”.
  • S’elimini la quàdruple opressió que pateixen les dones psiquiatritzades per ser
    dona, subjecte colonitzat, pobra i boja.
  • Es despatologitzi la infància i l’adolescència que porta a la seva conseqüent
    psiquiatrització.
  • S’implementin mesures econòmiques i socials per garantir que totes les persones
    tinguem una vida digna i amb les nostres necessitats bàsiques cobertes.
  • Es compleixi el dret a la feina de les persones boges, tenint en compte els seus
    ritmes, capacitats i peculiaritats. Tant de forma autònoma, per compte d’altri, en
    forma col·lectiva i, especialment, en qualsevol categoria de la funció pública.
  • Es compleixi el dret a l’habitatge i a triar com, amb qui conviure, negant el negoci
    de les residències que acaben sent presons encobertes.
  • Es prohibeixi i combati l’ús coercitiu de drogues psiquiàtriques com a requisit d’accés a prestacions socials o recursos de la llar.

FINALMENT: exigim el respecte i la dotació pressupostària per garantir el compliment dels drets socials, impulsant una protecció específica per a les persones amb diversitat mental.

Per aquests motius, i perquè celebrem la nostra diversitat, ens unim a la crida del Dia de l’Orgull Boig, per desmitificar, en primera persona, l’estigma que portem suportant massa temps.

Som amos i mestresses de la nostra vida i la nostra història.

NI CULPA NI VERGONYA: ORGULL

• Descarrega-te’l en Català AQUÍ
• Descárgartelo en Castellano AQUÍ
• Download in English HERE

 

 

 

mayo 18, 2020