Què Podem Fer Per a una Bona Recuperació?
Una sola pregunta plantejada a pacients, professionals i familiars que aporten diferents reflexions sobre la seva experiència.
Pregunta per a usuaris de salut mental: Què pot fer vostè per recuperar-se i com se li pot ajudar o bé d’on li ve l’ajuda?
Sra. SS, usuària
Des de la meva experiència personal, dos són els elements que han jugat i juguen un paper essencial en el camí a la recuperació.
D’una banda, l’explicació que el psiquiatre i el psicòleg ens dóna de la nostra malaltia. És molt important per al malalt sentir-se comprès pel professional que ens visita la primera vegada i que continuarà fent-ho. Mai oblidaré l’alleujament que vaig sentir per primera vegada quan la meva doctora em va explicar que és el que m’estava passant i com podíem afrontar-lo. En aquest sentit, si un sent que el metge que ens ha atès en primera instància no ens ha tractat amb respecte i no ens inspira confiança, és important canviar de professional i trobar aquell que ens va a acompanyar a la nostra malaltia i ajudarà a millorar la nostra qualitat de vida.
He deixat per al final l’element més important que m’ajuda en la recuperació: l’Esperança. Em va sorprendre comprovar en una trobada de EMILIA que aquest element juga un paper molt important també en la recuperació de molts malalts de salut mental. Em pensava que era més una fortalesa personal i no m’imaginava que fos tan compartida. En qualsevol cas, no hi ha dubte que juga un paper fonamental de rescat de la persona quan es precipita a l’abisme. Esperança, en què? Esperança simplement en sentir-se bé. Quan en el marc de les meves crisi deixo de creure en la recuperació, en el futur, en la meva existència, sempre acaba “colant” no sé com l’Esperança, al principi de forma molt minúscula, però intensa,
Sr. ASJ ., Usuari i col·laborador de l’Associació Emilia
Per recuperar-me intento tenir quan estic en una època millor (si estic malament no puc fer servir estratègies) una actitud positiva, tractar de tenir una rutina, respectar els horaris de son, cuidar l’alimentació , conrear les meves relacions socials.
Em suport en el meu cercle més proper, la meva mare i el meu millor amic, el meu psicoanalista i el meu psiquiatra. Quan tinc una crisi no tinc més remei que acudir a urgències, intentant sempre que sigui l’últim recurs.
Sr. Pau Vidal , usuari i col·laborador de l’Associació Emilia
hola, sóc Pau Vidal Pérez, i sóc un autèntic (VIP) … (Anem ingerint pastilles ..)
Jo encara no sé ben bé com puc recuperar-me totalment de la simptomatologia de el meu transtorn mental perquè sempre he estat bastant malament de la “perola” i veig que les crisis “cícliques” no es em van ni amb aigua calenta (excepte quan em dutxo …) si tinc clar que sense un entorn familiar o d’amistats favorable em seria gairebé impossible tenir una vida més o menys “estable” psicològicament parlant.
Crec que tenir una MARE com la Carmeta i unes AMIGUES com la Trini, la Griselda i la Alba (els meus millors amigues del present i també autèntiques VIP (vamosilusionando Paus …) em fa voler seguir lluitant en la meva “
I tinc la certesa que quan la vida em posi en una cruïlla important (anar palante o quedar-me en punt mort), elles seran les que em van a motivar a seguir endavant. Ja sigui a força de obligar-me a aprendre a cuinar oa base de obligar-me a voler-les …
De moment només em preocupo per tenir bons hàbits que em mantenen en un bon to físic. Faig esport, no fumo, no bec, no ingiero cafè, la mare em alimenta molt i molt “equilibrat” (en això sí que tinc un gran “equilibrio.Y encara que la meva salut mental de moment no és del tot bona, vaig ingerint pastilletes (VIP) i això, segons els / les psiquiatres) em pot ajudar en la meva recuperació … i encara que mai he estat molt amant de la “pastillología”, me les vaig prenent totes, mes que res per “tranquil·litzar” a “els meus dones “…
I com diria Zaratustra: “EL QUE ESTIGUI LLIURE DE LA NO RECUPERACIÓ … QUE SEGUEIXI ENVOLTAT EN EL POSSIBLE D’UN ENTORN D’AMISTAT I DE AMOR”
pau vidal pérez
P.VP (provant variades pastilles)
Sra.Eugènia Rebollo , usuària, experiència en la malaltia i formación.Presidenta de l’Associació Emilia.
Per recuperar-un ha d’acceptar que comença de nou. No cal posar-se limitacions, i anar a poc a poc assumint nous riscos al ritme adequat de cada un. En aquest camí tindràs ajuda: professionals, família, amics … Però únicament un mateix amb la seva voluntat, serà capaç de trobar resposta i força per dirigir el camí.
Pregunta per familiar: Què pot fer vostè com a familiar per ajudar a la recuperació del pacient de salut mental?
Sra. L. I . Mare de persona usuària de salut mental.
Com familiar d’una persona amb un problema de salut mental crec que el més important és no afegir sofriment a la persona que pateix la malaltia. Per això crec que ens hem d’esforçar per tenir una manera de viure que ens aporti satisfaccions i ens ajudi a estar en bona disposició.
També depèn del proper que estiguis i del que puguis o vulguis implicar-te. Si com en el meu cas, ets a prop i vols ajudar, cal tenir en compte que és una malaltia crònica, un procés llarg, que va tenir moments de millora, però també molts sots. Per això crec que cal formar-se, conèixer la malaltia i observar com afecta el nostre familiar.
Crec que és important prendre distància i no deixar-nos atropellar pel procés i si això passa buscar ajudes, nosaltres també estem patint i no podem solucionar-ho tot.
Tenint en compte totes aquestes reflexions, crec que podem ajudar, ajudant a buscar els recursos que hi ha, ajudant a triar els que més li poden convenir, intentant animar sense aclaparar, estimulant quan veiem que la persona està disposada i fent-nos a un costat si les coses van bé, intentant treure el positiu en els moments baixos, fent veure i gaudir amb els èxits que es van aconseguint.
Ajudar a la persona a què es senti important i necessària en les necessitats de la família, comptant amb ella, però sense donar massa càrrega.
Pregunta per a professionals de la salut mental Què pot fer per ajudar a la recuperació del pacient de salut mental?
Sra.Montserrat Costa , psicòloga servei d’atenció a les famílies de Sabadell
La millor forma d’ajudar a algú és acompanyar, ser-hi. Cal trobar la justa mesura entre ajudar i atabalar; entre motivar i forçar. El secret crec que està en escoltar la persona i respectar el seu temps i les seves decisions.
Les persones amb un trastorn mental no són diferents a les altres. Necessiten motivació, si; però motivació per anar per un camí que ells mateixos hagin escollit. Necessiten suport, si; però suport per gestionar SEU projecte de vida, per ser cada vegada més autònoms.
Crec que la millor ajuda és facilitar que les persones desenvolupin una actitud positiva, d’esperança, de confiança en ells mateixos; però alhora, d’esforç, de lluita i superació. Aprendre a gaudir del camí tant o més que de la meta final.
Per descomptat que això no s’aconsegueix en un dia. Per descomptat que es necessiten molts recursos sanitaris i socials (que, per desgràcia, no abunden …). Però no podem oblidar que el factor humà és molt important. Tots nosaltres necessitem un tracte digne i respectuós, persones properes que, a diferent nivell, ens acompanyin per poder desenvolupar el nostre potencial i portar una vida satisfactòria.
Pel que fa al taller que heu organitzat, crec que és una bona eina per facilitar i potenciar aquest canvi de visió, d’actitud. Qualsevol iniciativa que promogui el diàleg i el treball conjunt entre persones amb trastorn, professionals i familiars és positiu. Crec que és anar per bon camí l’anar conscienciant a tots de la seva part de responsabilitat en l’assumpte, de la necessitat de la seva participació activa i compromesa.
Sra.Gemma Cardó , infermera del H.de Dia del Centre Fòrum.
Suposo que el que més pot ajudar és estar a prop seu, que seu suport i fer de vehicle cap a la percepció d’aspectes propis o de l’entorn que en aquest moment no pot advertir.Facilitar situacions que permetin experimentar un altre sentiments, emocions i pensaments que no succeeixen en el seu aquí i ara.