Com et Relaciones amb el Teu Entorn i Que Penses Sobre Aquesta Relació?
Els col·laboradors de emiliaonline opinen sobre aquesta qüestió.
Al meu entendre tant l’entorn personal com el físic (per exemple la natura) influeixen en el nostre ànim.
Se sap que estar al bosc oa la platja ens poden canviar l’humor. Si les relacions amb els nostres amics i familiars són positives, favorables i enriquidores segur que ens trobarem millor.
Implicar-se en alguna causa en què es creu amb altres persones saludables ens ajudarà a ser més participatius ia tenir més iniciativa.
Alba
En principi no tinc dificultats per relacionar-me amb la gent en general, això sí no vaig dient als quatre vents que tinc esquizofrènia, si no és estrictament necessari.
Amb la meva família hi ha una bona connexió, i ens veiem assíduament. També he de dir que en ser autònoma vivim cada un a casa i Déu en la de tots.
Amb la meva parella amb la qual convisc, la relació és bona, amistosa i romàntica. També a causa d’un canvi de caràcter i de no agafar-me tot “a la valentia”.
Amb els meus amics també tenim una bona relació, vam quedar per compartir experiències un dia a la setmana i celebrem les festes de guardar junts: la revetlla de Sant Joan, cap d’any, aniversaris, castanyada, etc …
Estic molt satisfeta a dia d’avui de la meva relació amb el meu entorn, ja que socialment sóc molt activa i em sento escoltada i compresa.
Carmen Baquero
Intento relacionar-me amb positivitat i amb una activitat adequada a les meves capacitats i penso que una actitud positiva i mantenir una ocupació satisfactòria em va ajudant a estar millor.
Trini Solà
El que m’impedeix relacionar-me amb l’entorn o fer-ho molt poc és la malaltia, perquè tant la família com les amistats ni em deixen de banda, ni es desentenen de mi.
M. Carme Samarnach
Em relaciono amb el meu entorn en silenci, d’acord, desil·lusió i por … i molt miedo.Pienso sobre això que seria molt més feliç si pogués canviar aquesta relació.
Pep Renom
Parlar d’entorn, suposa pensar en un espai i en un conjunt més o menys ampli de persones que ens relacionem entre si.
Un mateix és la persona que en l’aquí i en l’ara es relaciona amb tot un seguit d’individus del seu voltant amb els quals interactua, treballa, socialitza i manté tot un seguit d’activitats en mitjans o llocs determinats.
Existeixen doncs diversos entorns dins del nostre voltant humà.
Com ens relacionem amb el nostre entorn?
En citaré el que considero que són les meves relacions; sobretot; amb aquests entorns: família, amistats, centre de dia i professionals de la salut.
Em dic Àngel, conte amb 38 anys d’edat i es em va diagnosticar un trastorn d’ansietat generalitzada el 1998.
En aquells moments vaig passar a prendre medicació consistent en ansiolítics ia fer periòdiques sessions de psicoteràpia en el CESMA salut mental de Vila-Olímpica.
Després de diversos anys portant una vida en la qual combinava treball i estudis, a poc a poc vaig començar a tenir problemes d’ansietat, estrès i pànic. Així, el 2007 es em diagnostica l’ansietat al costat d’un TOC i una sèrie de fòbies relacionades amb el quadre de l’estrès.
A partir d’aquí les relacions de treball i estudis cessen. Es em augmenta la medicació, encara que actualment se m’ha reduït moltíssim.
Avui dia, la meva relació amb la família és bona i cordial i encara que la comunicació no sempre és fluïda, a poc a poc anem millorant-la. A vegades el problema comunicatiu està en un mateix, en altres ocasions l’ambient no està receptiu i altres vegades jo i els altres vam triar els nostres espais de solitud.
Els meus veritables amistats són poques, però bones, encara que pràcticament totes estan lluny de Barcelona; la ciutat en la qual viu i on vaig néixer.
No obstant això, mantinc alguna molt bona amistat a Barcelona. Sobretot una persona.
D’altra banda, amb les meves amistats en la distància, mantenim una comunicació molt genuïna via correu electrònic o per telèfon i ens vam reunir uns dies quan podem.
La relació amb els professionals de la salut és bona i opino que tinc la sort de comptar amb professionals que a més de bons en el seu treball, també són humanament bons. Em ajuden moltíssim.
Aquests professionals estan també al centre de dia en el qual realitzo tres activitats setmanals. Allà em relaciono més amb els meus “col·legues” en vies de recuperació i millora de les nostres respectives malalties mentals.
Considero que aquestes relacions entre nosaltres són bones, sobretot a nivell de companyonia i suport mutu. Ens donem molts ànims i ens esforcem per estar ben nosaltres, per ajudar a l’altre i per deixar-nos ajudar.
Penso que aquestes relacions en aquest últim entorn són molt humanes i d’un enorme reforç positiu: Terapèutiques en si mateixes.
Ángel González
Després del meu primer brot fa 3 anys, vaig estar amb molta anhedonia. i depressió pel que em va costar molt reprendre les meves relacions sota aquesta condició. La gent s’espanta força quan t’han diagnosticat trastorn esquizoafectiu, directament passes a ser una “boja” en general i et enfonsa bastant … l’anhedonia alhora és incomprensible per a les persones comunes i ho va ser per a la meva família.
Gràcies a una terapeuta, em vaig apuntar a classes de Ioga, i aquí vaig començar a obrir-me una mica, tot són noies pel que va ser més fàcil, coneixen la malaltia que pateixo, m’ajuden amb les depres ia estar amb els peus a terra. Què penso sobre això? que va ser el millor que em va poder passar, bona gent i sense prejudicis que em donen canya amb els exercicis. Els exercicis també em fan estar més tranquil·la en general i al relacionar-me es nota ….
I bé, des de llavors vaig començar a notar millora, i poc a poc vaig anar pujant la meva autoestima, en aquells dies tenia paranoies que les altres persones notessin la malaltia i que jo era com una cosa rara o inferior a la societat, etc., amb teràpia les vaig anar deixant passar, així que per fi vaig tornar a reprendre amistat amb les meves amigues de sempre, sobretot amb la meva “millor amiga” d’uns mesos per aquí.
Què penso sobre això? doncs que estic molt contenta perquè les donava per perdudes. Tenim bona relació, m’ajuda molt el veure’ns i que em fa sentir viva de nou.
Quant als desconeguts, porter, veïns, botigues … doncs el típic: -Hola, hola, què tal? molt bé vinc per tal, pasqual, bla bla, ciao cuidate- i ja està. és millor no dir res que estàs malalta, a la què algú que no et coneix bé s’assabenta, sé per experiència, es fa unes olles impressionants … així que cal tenir pensada una resposta al ¿i que treballes, reina ?
De les relacions amb els nois, si m’ha agradat algun, quan penso en que sóc pensionista i prenc una medicació, crec que no voldran estar amb algú així, així que és un tema molt complicat tret que la situació es revertís (…)
d’altra banda, des que estic malalta els nois que m’he trobat s’han aprofitat de la malaltia. i ara mateix estic tancada, no vull que torni a succeir-.
Resumint:
Des que prenc la medicació i estic amb teràpies; estic més conscient del meu problema, tinc una percepció més real sobre les persones, i de mi mateixa, i alhora això m’ha pujat bastant l’ànim i dóna més ganes de sortir.
Estic més amigable amb les persones que em tracten bé i he après a prendre distància amb les persones que no em fan bé o amb les que directament em fan mal.
Intento acceptar que pel que fa a relacions de parella el tema és complicat de moment.
Si tinc el dia de baixada, he après a acceptar també aquests dies, les meves amigues també ho accepten i em puc relacionar sense gastar molta energia convidant-les a casa.
anònima
Em relaciono d’una manera positiva i agradable, amb afecte per no perdre les amistats. Tinc bons amics.
Raquel Maurel
Em dic Bernard i sóc de Québec. Sóc un estranger a Espanya, pordefinición viu tot amb una perspectiva. Em comunico en 4 idiomes: anglès, francès, espanyol i llenguatge de signes. A la vida quotidiana faig les coses de manera diferent dels espanyols. Però tinc en comú els referents de molts països. (Per a mi ha estat sempre fàcil contrastar les notícies. A cada idioma les notícies són diferents … i les meves conclusions no pertanyen a una única font.)
He superat un càncer i he integrat nous valors de vida. Viu plenament i més en el present: aquí i ara. És a dir que tinc una perspectiva diferent també per la malaltia. El fet que he desenvolupat la bipolaritat pels tractaments de quimioteràpia no m’ha parat. L’essencial és que estic viu. Viure amb la bipolaritat requereix només una mica de cura, és la continuïtat de la filosofia de l’aquí i ara.
La meva vida amb el meu entorn immediat generalment ha estat bona. També s’han millorat les meves relacions després d’haver trobat una feina fixa. Des del meu arribada a Espanya m’he fet amics. M’he integrat. Va millorar el meu espanyol. Penso desenvolupar el català. Estudi per obtenir una certificació professional. El fet que visc la bipolaritat sense alts i baixos fa que molta gent confiï en mi i que puc planejar les meves activitats a mig termini. La meva vida és senzilla i bona però he de vigilar la meva salut.
Els meus malalties m’han fet més compassiu i previsor. Respecte la meva salut. El meu raresa legítima fa que actuï amb més sensibilitat i humilitat. És fàcil conèixer a nova gent i ser apreciat.
Bernard